Projectes

Arquitecte responsable: David Closes – Aj Manresa + Bernuz Fernández Arquitectes
Any projecte: 2016-2023
Final obra: 2024
Tipus obra: Rehabilitació
Ús: Museu
Tipologia estructura: Formigó/Acer
Protecció patrimonial: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
PEC: > 700.000
M2: > 1.000
Premi: -
Promotor: Ajuntament Manresa

Descripció:
El 1941 el “Museo Arqueológico, Biblioteca pública y exposición artística industrial permanente”, el que avui coneixem com a Museu de Manresa, reobre les portes a l’Antic Col·legi de Sant Ignasi.
L’antic col·legi de Sant Ignasi és un gran edifici de planta quadrangular bastit a l’entorn d’un ampli claustre central d’aire neoclàssic. Fou construït pels Jesuïtes a mitjan s. XVIII en terrenys adjacents a l’antic hospital de Santa Llúcia, lloc on membres d’aquest orde religiós s’havien instal·lat des de l’inici del s. XVII. Durant molts anys va funcionar com a centre d’ensenyament.
El 1968 el Museu va quedar tancat al públic i no tornaria a obrir-se fins al 1977, mantenint la mateixa titularitat municipal, però amb un nou nom Museu Comarcal de Manresa.
Actualment, mitjançant una actuació global a l’antic Col·legi Sant Ignasi, el Museu de Manresa ha experimentat una transformació per allotjar el Museu del Barroc de Catalunya, un destacat referent de l’art barroc a la regió. Aquest projecte ha inclòs una rehabilitació integral del museu, executada per fases, amb millores arquitectòniques i museístiques, amb l’objectiu d’acollir una valuosa col·lecció d’obres pictòriques i escultòriques del barroc.
Alguns dels canvis i actuacions principals de la rehabilitació han consistit en:
• Nou volum espai d’accés, el qual és la nova porta d’accés al Museu de Manresa / Museu del Barroc. Es tracta d’un cos amb una geometria singular. Està resolt amb estructura de formigó a nivell de sostres i murs portants i estructura metàl·lica en els elements de tancament, tant de façanes com de coberta.
• Nou nucli de comunicacions: el projecte recupera un espai que s’articula en una de les cantonades del recinte i projecta un nou conjunt d’escala i ascensor com a accés vertical a tot el conjunt museístic. L’estructura es resol amb lloses de formigó i una estructura metàl·lica com a espai d’instal·lacions i remat a coberta.

Tot i la relativa petita entitat de les obres, la seva execució va estar dificultosa donada la complexitat de dur a terme els estintolaments de la façana, així com la nova construcció del volum d’accés, la geometria del qual va requerir de complexos encofrats i de bons professionals que donessin resposta a les dificultats constructives